La Caça Amb Arc. Una Predació Responsable
En la nostra “moderna” societat, el caçador viu immers en un món autosuficient en el qual la caça ha deixat de ser un mitjà de subsistència per a transformar-se en una activitat merament lúdica i per tant ocasional. No per això pot constituir un acte irresponsable, on prevalguin els resultats sobre la qualitat d'ocasió i el respecte cap a l'animal. Sent precisament el respecte cap a aquest animal, la qual cosa exigirà del caçador arquer unes pautes de conducta especifiques que definiran la seva manera d'actuar.
Un fet compartit per la totalitat d'aquells que practiquen aquesta activitat és la nostra particular manera d'entendre-la. Perquè si bé és cert que la caça per si mateixa resulta un exercici cruent, no per això ha d'arribar a constituir en cap cas un acte cruel. I aquest és potser, el principal matís que diferència a l'ésser humà de la resta de les espècies predadores del planeta. Crec fermament que, hauria de ser premissa i objectiu fonamental de tot caçador evitar sofriments innecessaris a l'animal aconseguint que la nostra acció resulti inadvertida, precisa i letal. Sent la consecució d'aquests termes, la raó única i fonamental que decideixi finalment si realitzem o no, disparar la nostra fletxa.
La consecució dels tres preceptes exposats anteriorment constitueix el principal afany de tot caçador arquer que es preï. Per a aconseguir-ho, és necessari posseir una preparació adequada que inclogui tant l’òptim domini de l'arc com una depurada execució de les diferents tècniques de caça emprades. Prevalent per sobre de tots dos, posseir un elevat nivell de coneixements sobre totes i cadascuna de les espècies objectiu de les nostres caceres. Això ha d'incloure, tant les seves característiques i pautes de conducta, com la seva anatomia externa i interna. Perquè poder situar a cada moment, i amb total exactitud els òrgans vitals de l'animal independentment de la posició en què aquest es trobi, ha de ser un examen mental permanent des del mateix instant en el qual l'hàgim localitzat, fins al decisiu moment en el qual els nostres dits deixin anar la corda de l'arc. Mai, i repeteixo mai, hem de disparar a un animal sense tenir la certesa que la col·locació de la nostra fletxa serà la correcta. Perquè d'això depèn no sols l'èxit final de la cacera, sinó un fet molt més important i transcendental. Que l'òbit de l'animal resulti inesperat i fugaç. Perquè aquesta ha de ser sens dubte, la nostra única i més cobejada recompensa.
Cal destacar aquí, com en països veïns al nostre, l'administració contempla des de fa anys l'actuació de caçadors arquers amb la finalitat de regular el numero d'exemplars selectius existents en les diferents reserves nacionals fins i tot durant el període de veda. Perquè cal tenir present, que seran precisament aquelles ocasions on resulta desaconsellable l'ús d'una arma de foc les més adequades per a emprar l'arc com a eina cinegètica. No hem d'oblidar, que el principal avantatge de l'arc respecte a les armes de foc és que no emet sorolls pertorbadors. Un clar exemple d'això ho trobem en aquelles ocasions on els exemplars a abatre comparteixen ecosistema amb uns altres que es troben immersos en ple període reproductiu. Com serien les colònies de voltors, nius d'àguiles, de trencalossos o d'una altra mena d'ocells. Tots ells, poden arribar a veure's seriosament afectats pel negatiu impacte sonor que produeixen els trets realitzats amb una arma de foc perquè poden originar absències prolongades dels progenitors o fins i tot l'abandó definitiu dels nius.
Altres ocasions en les quals la caça amb arc posseeix un gran potencial com a instrument regulador són aquelles en les quals es pretén atallar amb promptitud i efectivitat, els excessos d'un animal que aquesta arribant a aconseguir la categoria de “plaga” a Catalunya. Em refereixo per descomptat al senglar. Aquest animal nocturn i rondaire transita amb descaradura grans zones de Barcelona capital i la seva àrea metropolitana. Poden veure's amb facilitat rastres de la seva activitat en parterres, rotondes i zones enjardinades a les quals exemplars adults i les seves cries accedeixen des dels boscos de les ciutats travessant sense avís, vies i carrils posant de debò en perill la circulació viària nocturna. Diverses comunitats autonomies com Madrid o el País Basc, han posat en practica plans d'actuació on caçadors arquers experimentats exerceixen un control selectiu en zones concretes, en col·laboració de les autoritats corresponents. Zones de seguretat, parcs i jardins aquestes son salvaguardats per caçadors arquers els quals en el mes absolut silenci estan prestant en un desinteressat servei a la societat.
La caça amb arc és el nostre ancestral nexe d'unió amb la naturalesa. Un sentiment basat en un absolut respecte per la vida salvatge, i sempre des d'una profunda convicció conservacionista. Aquest és, i no un altre, el principal motiu pel qual utilitzem un modest arc i no una arma de foc per a caçar. Una arma tan antiga com l'home, les limitacions del qual exigeixen del caçador un exhaustiu coneixement dels animals que persegueix així com del medi natural en el qual aquests es desemboliquen.
Moises Boza
